No recordo la primera vegada que vaig pensar a besar-te, va anar només una idea fugaç que va creuar la meva ment, però només va ser això, la primera.
Una vegada després d'una altra la idea apareixia en el meu cap, i de vegades no només com una idea, sinó com un fort desig. Volia abraçar-te contra mi i fondre'm amb tu, però mai ho vaig creure possible. Era com aquest somni inaccessible que has d'acontentar-te només amb somiar, com aquest amor impossible que mai podràs tenir, però, bé somni, bé amor, em valia amb que existís, doncs em feia sentir-me bé, divertida, en ocasions arribava a avergonyir-me dels meus pensaments tant que els colors poblaven el meu rostre.
Però l'altre dia, un raig d'esperança va il·luminar el meu desig, descobrir el que havies amagat en el teu cor i la teva ment tant temps, em feia tremolar d'emoció, em feia estremir-me, i gairebé no podia escriure't en el meu ordinador. Si t'hagués tingut allí, no hauria pogut resistir el no pegar-me a tu fins a quedar-me sense alè. El que havia desitjat i temut alhora, s'estava fent realitat! També havies pensat besar-me, també volies fer-ho, i no podia creure-ho. Vaig deixar que parlessis, vaig deixar que et confessessis amb mi, que traguessis tot allò que t'atabalava, i després, va anar el meu torn. El cor volia sortir-se'm del pit, tot just atinaba a escriure, i les llàgrimes empañaban tant els meus ulls que gairebé no podia veure la pantalla. Només l'ordinador m'unia a tu, i, precisament, era el que em separava del teu costat.
Aquest dia, vaig viure en un núvol, només pensava en tu, en com seria besar-te. Recordava moments al teu costat, els teus ulls, els teus somriures, les teves bromes? només volia veure't, però tu no estaves.
La nit següent va escurçar una mica el fil que unia el meu núvol a la terra. Existia un fantasma en la teva vida que s'interposava davant mi. Les teves contínues comparances amb ella, els teus records, el teu idolatración per aquell moment, posaven una barrera entre tu i jo.
Però no importa, creo que podria trencar-la i apropar-me del tot a tu, tocar-te sense que em rebutgis per por del que asseguis, mirar-te sense que et faci vergonya que sàpiga el que amaga el teu cor, parlar-te en susurros a l'ànima compartint els somnis, besar-te sense haver de preguntar primer. Això és el que desitjo ara, el que he desitjat sense saber-ho més temps del que vaig creure. Sé que tens por, i mentiria si digués que jo no. No sigues què pot ocórrer-me matí i, davant tot, sé que no vull ferir-te, però no puc evitar desitjar besar-te malgrat tot. El que sento per tu m'empeny sense control cap a davant, a tractar de vèncer la por, a oblidar el món que ens envolta, a crear un instant en el qual només existim tu i jo i allargar aquest instant eternament.
Potser són castells en l'aire, però fa tres dies que ens confessem i només puc pensar en tu, en com serà la primera vegada que provi els teus llavis, en on sentiré la teva calor mentre ens abracem, en quin serà l'excusa que faci possible aquest somni.
No puc evitar-ho, en cada classe et tinc en el meu cap, quan vaig en metre o en bus no puc llegir perquè no em deixes, estic parlant amb algú i, de repente, aquest somriure de ?estúpida feliç? apareix en la meva cara. Només han passat tres dies i tot el meu cap gira entorn de tu, no puc evitar nomenar-te a la menor ocasió, rellegir les nostres converses una i una altra vegada, el conte que em vas manar, que el seu final desitjaria que fos el nostre.
Sé que no seria fàcil, però això no m'importa; sé que en uns mesos et marxaràs i un any s'interposarà entre tu i jo, però no m'importa; sé que tens por, però no m'importa; sé que segueix existint un fantasma, però no m'importa? No sigues si ho entens, però no m'importa gens que no sigui el que sento per tu i el que puguis sentir tu per mi. Què és? No m'atreveixo si vulgui a imaginar-ho, només sé que m'està fent estranyar-te com a ningú, que sé que estàs a dues hores, però em semblen dos anys; que em fa bategar el cor tan accelerat quan pinso en tu que només puc escoltar-ho a ell; que em fa tremolar com un flan encara que aparent serenitat al món; que em fa témer besar-te una vegada perquè no sigues si sabré parar després.
No entenc què ocorre, ni perquè, només sé que t'has ficat en la meva vida i no vull que surtis perquè et vull.
