No m'estimis perquè vull,
no m'estimis solament per agradar,
encara que sense el teu amor, em desespero,
vull aquest amor, el del verb estimar.
L'amor, aquest amic,
l'amor, aquest sincer,
l'amor que sempre estarà amb mi,
és aquest l'amor que jo vull.
L'amor d'un gest, una carícia,
l'amor d'una sola mirada,
l'amor, sentiment i delícia,
d'un home cap a la seva estimada.
I recordar els seus petons dolços com la mel,
que brollen dels seus llavis, amb sabor a maduixa,
mentre la meva llengua frega la seva dolça pell,
i en els meus braços rebo, a la meva princesa.
I el suau murmuro de les nostres veus,
i la *descontrolada respiració,
amb el preludi dels nostres frecs,
ens provoquen l'excitació.
Les nostres llengües i dits entrellaçats,
i els ulls, ambdós tancats,
ens deixem embolicar enamorats,
en dolços somnis, molt mullats...
El millor acaba de començar,
i estem en el límit de l'excitació,
el que ve després, no t'ho vaig a contar,
però ho deixo a la vostra intel·ligent imaginació.